1) Ficció i realitat: Cinc artistes residents a Barcelona, nascuts anys després de la mort de Franco, són convidats a participar en una exposició col·lectiva al voltant de la memòria històrica i el franquisme. Quan busquen “monument franquista barcelona” a Google imatges, els dirigeix contínuament a Tortosa: a un monument emplaçat per celebrar els “25 años de paz”, quan Less McCann interpretava “Spanish onions”, i que 50 anys després roman encara enmig del riu Ebre, imbatible als canvis polítics. El comissari de l’exposició els hi proposa als cinc artistes de realitzar un viatge a la capital de les Terres de l’Ebre per comprovar, in situ, que el monument franquista que surt a Google realment “està allí” i viure, així, l’experiència “en directe”.
2) Realitat i ficció: L’artista Jimmy Cauty era membre de The JAMs quan, el 1987 i després d’una visita a Suècia per intentar convèncer els integrants d’Abba (que es negaren a rebre’ls), van cremar les còpies que els hi quedaven del seu disc “1987 (What the Fuck is Going On?)”, ja que contenia samples (més aviat, fragments sencers) d’una de les famoses composicions d’Andersson i Ulvaeus. El 1994, com a K Foundation, van cremar un mil·lió de lliures en metàl·lic, fruit dels beneficis dels èxits musicals de The KLF: documentat en vídeo, el gest conceptual encara és avui en dia un gest incomprès per una part de la població que, molt probablement, havien ballat els hits a les discoteques de l’època.
“Cauty said to Franco: What time is Love?” parteix de la proposta i les reflexions, en forma de preguntes obertes i altament subjectives, que reben els cinc artistes convidats a aquesta exposició mentre realitzen un viatje a Tortosa. Conceptes com representació i realitat, allò pretesament autèntic o real, experiencial i discursiu o artesà i artista es creuen amb política, memòria històrica, l’esbiaix al que es sotmet a la cultura i l’etern concepte de la icona pop.
