Som vulnerables. Som éssers interdependents, fràgils, necessitem que ens cuidin. Que ens cuidin i, recíprocament, generar benestar físic i emocional als nostres congèneres. Per a això, sens dubte, cal produir uns béns, uns serveis específics, i replantejar radicalment el valor i la visibilitat que atorguem als col·lectius que cuiden.
Gràcies al feminisme, les cures han irromput com mai abans a l’agenda pública –no només en l’àmbit sindical– i ocupen un lloc central en diverses disciplines acadèmiques. Per això ens sembla oportú oferir l’espai d’aquesta publicació per fer-ne una reflexió profunda, valenta i realista alhora, allunyada d’idees preconcebudes o expressions buides. Un autèntic repte!
Link del vídeo promocional d’Article 7, aquí
