En tanto hay tacto

24.10.19, 19h
En tanto hay tacto
A cura de Beatriz Alonso i Pablo Martínez
Programa públic de cinema i performance
La Escocesa

Artistes: Valentina Alvarado + Carlos Vásquez Méndez, Sofía Montenegro, Eulàlia Rovira + Adrian Schindler

En tanto hay tacto recull el treball de diferents artistes que aposten per la memòria del tacte, pel
coneixement i la potència que resideix en el fer manual. Exploracions del medi fílmic, la imatge, el
llenguatge o l’ús de materials mal·leables per abordar les possibilitats de treball amb una memòria encarnada que, més enllà d’una revisió historicista, proposa una actualització del passat a través de la forma.

El que veurem a La Escocesa es complementa amb un segon moment expositiu amb Abel Jaramillo, Antonio Menchen, Carla Souto i Marta Van Tartwijk al Centre Cívic de Sant Andreu dins del marc de Sant Andreu Contemporani, del 29 de novembre al 15 de gener de 2020.

En tanto hay tacto s’ha realitzat a partir d’una selecció lliure entre tots els artistes que es van presentar al Concurs d’Arts Visuals Premi Miquel Casablancas 2019.

Programa de performances:

Sofía Montenegro
Relámpago: agitar con fuerza (primer ejercicio), 2019
Instal·lació sonora i performance amb materials diversos

Estudi de so amateur que crea un paisatge sonor a través de la tècnica cinematogràfica del «Foley”. Aquesta tècnica s’utilitza al cinema per a recrear sons amb materials i objectes d’ús quotidià, quan aquests no poden ser capturats en gravar una escena. Es remunta als temps del teatre de l’Antiga Grècia, quan era utilitzada per a dotar a les peces de major realisme. Així, obtenim el so de la calamarsa quan movem circularment una llauna amb algunes mongetes dins, o el d’un llampec si agitem amb força una llanda.

Eulàlia Rovira i Adrian Schindler
Àrids, clor, dents, termoplàstics, 2018
Performance, 20 min

Una massa de text és llegida ininterrompudament per dues veus que intenten aconseguir la sincronització màxima. No obstant això, la irregularitat de les respiracions i la naturalesa diferent dels timbres porten les veus a una inevitable desincronització i generen una paradoxal sensació artificial. Els artistes romanen immòbils, concentrats en el desplaçament automàtic de les oracions. El text, per la seva part, aglutina una varietat de dades relacionades amb una àrea geogràfica que històricament s’ha vist afectada per inundacions recurrents. Les descripcions provenen de camps tan diversos com la indústria tèxtil, la paleontologia o l’enginyeria, i totes impliquen canvis d’estat, processos en marxa o tensions entre diferents forces. Com l’aigua que ho escombra tot al seu pas, el llenguatge travessa i fusiona les entitats que descriu i esborra qualsevol límit temporal, taxonòmic o físic. Els àrids, el clor, les dents i els termoplàstics és un exercici de transformació lingüística on les coses autònomes interactuen en el que sembla ser una terra oblidada.

Valentina Alvarado i Carlos Vásquez Méndez
Paracronismos I, sombras proyectadas sobre el tiempo lineal, 2019
45 min. aproximadament
So en directe, projeccions de 16 mm, Súper 8, projector de diapositives 35 mm, retroprojector, imatges pròpies i d’arxiu.

Instal·lació performativa que proposa una exploració entorn del concepte de civilització des de l’oposició binària entre naturalesa i cultura. Aquesta obra de cinema expandit està composta per materials extrets d’un arxiu documental de caràcter científic i educatiu de mitjan del s. XX, com també d’imatges, sons i textos propis que interpel·len i redirigeixen l’arxiu fílmic en qüestió.

Presentació: 24.10.19, 19h
La Escocesa
C/ Pere IV, 345
08020 Barcelona