El cap de setmana passat vam visitar Tortosa i vam lamentar comprovar que segueix dret el monòlit, obra de l’escultor Lluís Maria Saumells, inaugurat per Franco el 21 de juny de 1966 en honor als vencedors de la Batalla de l’Ebre.

La retirada del monument franquista de Tortosa hauria d’haver començat el passat 18 de juliol, però les obres s’han paralitzat indefinidament. Així ho va decidir el 9 de juliol el jutjat contenciós administratiu número 2 de Tarragona, que va resoldre un recurs de l’entitat Corembe, contrària a treure el símbol feixista.

Com a programa públic d’art, considerem que no es pot permetre que el monument franquista segueixi dret quan el seu desmantellament suposa el compliment de la llei de la Memòria històrica del 2007.

En aquest sentit, us recordem el projecte curatorial del 2016 Cauty said to Franco: What time is Love?, a càrrec de Vicent Fibla, amb el qual denunciàvem en el seu moment aquesta situació i que vam presentar al Centre Cívic Sant Andreu i a Lo Pati - Centre d’Art Terres de l’Ebre.

Cinc artistes residents a Barcelona, nascuts anys després de la mort de Franco, són convidats a participar en una exposició col·lectiva al voltant de la memòria històrica i el franquisme. Quan busquen “monument franquista barcelona” a Google imatges, els dirigeix contínuament a Tortosa: a un monument emplaçat per celebrar els “25 años de paz”, quan Less McCann interpretava “Spanish onions”, i que 50 anys després roman encara enmig del riu Ebre, imbatible als canvis polítics. El comissari de l’exposició els hi proposa als cinc artistes de realitzar un viatge a la capital de les Terres de l’Ebre per comprovar, in situ, que el monument franquista que surt a Google realment “està allí” i viure, així, l’experiència “en directe”.

Cauty said to Franco: What time is Love? parteix de la proposta i les reflexions, en forma de preguntes obertes i altament subjectives, que reben els cinc artistes convidats a aquesta exposició mentre realitzen un viatje a Tortosa. Conceptes com representació i realitat, allò pretesament autèntic o real, experiencial i discursiu o artesà i artista es creuen amb política, memòria històrica, l’esbiaix al que es sotmet a la cultura i l’etern concepte de la icona pop.

Comissari: Vicent Fibla

Artistes: Joan Bennassar, Miquel Cañellas, Alán Carrasco, María García Ruiz, Laura Llaneli

• info del projecte, aquí.