Ariadna Guiteras
La cadena verda
20 de febrer

La col·lectivitat que grinyola subtilment en la intimitat. Rutinaris rituals controlats que dibuixen, elàsticament i rítmica, els petits fracassos de tota classe que es generen per norma. Forçar tímidament i repetida el cos per dissimular les limitacions que ens delaten únics. Pintats de verd i en moviment potser aconseguirem que no vegin que no som un, en som molts.

Anna Moreno
Actuar a la “ballardiana”
12 de març

Ra, ra, ra… cínica melodia eufòrica que ressona de tornada pel silenciós buit com a única resposta a l’esperançador crit de “Terra!” que l’origina. El desencant davant la descoberta d’un nou espai per explorar deixa de manifest el desencant d’aquells qui habiten les runes de les constants promeses de futurs brillants.

Joan Bennassar
Camí a la fi
9 d’abril

Desafiar l’insignificància a través d’inaudites gestes. Obsessius pelegrins del misticisme es recreen en el viatge èpic sense importar el destí, quedant-se extasiats pel camí d’inassolibles conquestes. L’exaltació contradictòria del pas en fals final.

Estel Boada
L’exòtica invasiva
14 de maig

Una seductora melodia ens convida a transportar-nos fins a fascinants escenaris remots de què tan sols n’hem sentit a parlar. Encuriosides per l’himne, s’incorporen en cànon les veus de les comparses i viatgen guarnides per anar a cercar el seu origen.

Angela Palacios
Els plans pels aires
4 de juny

Projectar les runes a l’espai amb l’escala alterada. Reconstruir-lo pedra a pedra conscients de les limitacions. Juganeres línies s’enlairen per conquerir l’àrea mentre es desdibuixen els colors i els traços per planejar els fonaments del que han d’ocupar les coses futures.