Ritual de petició de pluja després de la visita comentada “Si plou així, que no escampi!“ i el col·loqui “Contra tot pronòstic”
9 de maig, a les 18.30 h
Hall planta 1
Fabra i Coats - Centre d’Art Contemporani de Barcelona

Activitat vinculada a l’exposició “Si plou així, que no escampi!” 
Miquel Casablancas 2023 + SAC-FiC Residents 2022

L’aigua és un do sagrat que ens regala la naturalesa, sense aigua no és possible la vida. Per al pensament antic, l’aigua era un dels quatre elements constitutius de la realitat còsmica: aire, aigua, terra i foc.

En la majoria de les societats l’aigua és part principal, fonament vital i té un significat de purificació, renovació, alliberament, fertilitat i abundància.

El ritual és considerat una expressió del coneixement tradicional, la posada en pràctica del saber màgic i transcendent. Aquest és una manifestació de la profunda espiritualitat i la relació harmoniosa que aquestes cultures mantenen amb la naturalesa. A través seu, expressen la seva gratitud i respecte cap a l’aigua, i busquen mantenir l’equilibri i l’harmonia en el món natural. En moltes cultures indígenes d’Amèrica Central i del Sud, com en la dels maies, asteques, inques, es duien a terme cerimònies dedicades a invocar la pluja. Aquestes cerimònies solien incloure danses, cants, ofrenes i rituals per a demanar als déus i esperits de la naturalesa que enviessin pluja a la terra per a assegurar bones collites i el benestar de la comunitat.

El nostre ritual de petició de pluja està inspirat en la pràctica tradicional d’indígenes d’Amèrica del Nord:

El moviment de les plomes representa el vent a la plana que atreu els núvols, les pedretes turqueses, que incorporem en les vestimentes, apel·len les gotes de la pluja necessària.

Alguns antropòlegs es pregunten si els pobles que celebren rituals semblants creuen que poden controlar la naturalesa o aconseguir que alguna de les divinitats, a les quals recorren, estigui disposada a intervenir per a mantenir la vida de les seves comunitats… Nosaltres ho creiem fermament. El nostre no és un ritual del tot irracional, compleix altres funcions: estreny els llaços, genera sentiments comuns, forma part de la identitat de la nostra comunitat artística, desperta la creativitat i proveeix narratives comunes. Produeix, doncs, una complicitat i crida una pluja que regenera, fa créixer, proveeix de recursos, alimenta llavors…

Jordi Pino
Antropòleg