Durant els últims anys, les noves plataformes de repartiment, els riders i el fenomen de les dark kitchen (cuines fantasma), han estat una de les cares més visibles de l’economia gig i unes de les màximes representants de la precarització laboral contemporània a la ciutat de Barcelona. Es tracta d’un nou model econòmic i laboral que no afecta únicament la qüestió rider, sinó que també té una relació i impacte en el teixit econòmic i social dels barris i les seves condicions de treball i de vida, produint noves formes de consum, col·lectivitats i subjectivitats.
El districte de Sant Andreu no és aliè a aquest nou paradigma. L’actual figura del rider té el seu símil als ciclistes que transportaven les bobines entre els cinemes barcelonins. El cinema Odeón, fundat el 1921 al carrer Nadal 2 de Sant Andreu, comptava amb ciclistes, generalment joves i de classes populars, que s’encarregaven de portar ràpidament les còpies de les pel·lícules d’un cinema a l’altre. Per fomentar l’esforç d’aquests riders cinematogràfics es van arribar a realitzar curses anuals. Avui, l’algorisme premia els riders més veloços i efectius.
