Article 2
Autor/s: Diversos
Data: Divedres, 1 d’abril de 2016
ISBN: 978-84-9850-857-4
Disseny gràfic: dos][grapas
Textos: Oriol Fontdevila, Pablo G. Polite, Sonia Fernández Pan + entrevista a David Armengol (per Pablo G. Polite)
Tot i que l’etiqueta «art emergent» no està feta al gust de tots i cada cop més es descarta de la comunicació al referir-nos a l’art jove, el que no pot negar-se és que als darrers anys s’ha vingut associant gairebé automàticament a una xarxa de programes públics que ha construït paulatinament un escenari
favorable per a la seva professionalització i visibilització a través de la producció de projectes, work-shops, residències per a artistes i programació d’activitats.
Dit això sempre queden preguntes obertes al debat i la reflexió. Ha existit una correspondència real entre aquests programes d’art jove i les polítiques culturals del moment? Són un element estratègic per a la implementació de les polítiques artístiques públiques? Hi ha desafecció institucional? Sobre algunes d’ aquestes qüestions ens ajuda a reflexionar el text d’Oriol Fontdevila.
Poca gent sap que el Premi Miquel Casablancas va néixer el 1982 i que ha patit nombrosos canvis en la seva trajectòria fins a esdevenir un programa regular d’art contemporani sota la denominació de Sant Andreu Contemporani. Ens vam reunir amb David Armengol, membre de l’equip gestor entre 2008 i 2013, per compatir des de la seva visió, com es va donar un tomb a un concurs més local i se li va posar al mapa
de l’art contemporani, actualitzant-lo a les necessitats reals de l’artista en cada moment.
Per acabar us presentem un text de Sonia Fernández Pan sobre l’escriptura en art i la crítica artística. Un document basat en l’experiència personal que deixa molts interrogants oberts. Quina és la funció de la crítica? Quin és el seu valor dins d’un context que es pretén crític per se en relació amb altres estaments
socials? Si la crítica ja no estigués orientada a servir d’enllaç amb el públic, per a qui seria la crítica?