Deixar fer, deixar passar
Del 16.07.26 al 19.09.26
Centre Cívic de Sant Andreu
Inauguració: 16.07 a les 19h
En la seva forma complerta, la frase del títol és «Laissez faire et laissez passer, le monde va de lui même» (Deixeu fer, deixeu passar, el món va sol), expressió francesa que es va popularitzar el s.XVIII referint-se a la llibertat en economia i a les polítiques de lliure mercat.
Però, quin món va sol? Va sol aquell món que hem naturalitzat com a universal i neutre: una matriu construïda des de l’experiència masculina, blanca i heterosexual. L’expressió reclama la llibertat d’allò que Bell Hooks va identificar com la invisibilitat del privilegi. El que percebem com “la norma” o allò “universal” ens impedeix precisament reconèixer la posició de privilegi des de la qual es construeix. Malgrat que l’expressió suggereix llibertat, amaga que el creixement econòmic es basa en estructures desiguals, en dinàmiques extractivistes i en pràctiques de control social.
Les artistes del Programa de Residències SAC-FiC 2025, Maria Kastillejof, Daniel Cao y Pol Pintó, presenten la feina desenvolupada durant la seva residència. La seva pràctica conflueix, justament, a investigar i assenyalar els mecanismes de de control social i privilegi que sostenen aquest món que suposadament hem de “deixar fer, deixar passar”.
Pol Pintó investiga les tensions d’un element quotidià que tenim naturalitzat: la numeració de les ciutats. La funció original dels números a les façanes va ser el reclutament militar, la recaptació d’impostos i la vigilància de la població, una pràctica que en el seu moment va generar un fort rebuix social i que avui ressona amb els sistemes de vigilància i la creixent militarització contemporània.
Per a Daniel Cao els espais que percebem com a neutres són els parcs i jardins, i posa de manifest com el seu disseny condiciona certes dinàmiques socials i d’interacció. Proposa la creació de jardins i espais virtuals dins del videojoc Animal Crossing, generando noves formes de relació entre els usuaris al marge de les estructures de poder.
Maria Kastillejof aborda el fenomen de la còpia i falsificació a la Xina. Mostra com aquests artefactes tenen el seu propi potencial creatiu i poder subversiu davant el poder econòmic. A través de la seva pràctica, que inclou la paròdia i la sàtira, transforma el punt de vista amb què veiem allò que considerem “universal” o “neutre”.
