Enguany La Capella ens ha acollit per presentar les obres de les artistes seleccionades a la convocatòria d’Arts Visuals Miquel Casablancas. Aprofitant on són exposades, al centre de la ciutat, volem pensar de forma situada problemàtiques que «cremen» en aquest context urbà, a través de tres obres de l’exposició. De forma continuada, durant tres setmanes, Sant Andreu Contemporani us farà arribar les reflexions.

Comencem amb les reflexions sobre turistificació del text ¡Siéntete libre! 
La Barcelona de los 12 millones, d’Alán Carrasco, a propòsit de l’obra Grandiosa Fantasia, d’Irene de Andrés.

Us animem a dir la vostra en les nostres xarxes!

¡Siéntete libre! 
La Barcelona de los 12 millones
Alán Carrasco
—

Imagina que vius en una ciutat de 1,6 milions d’habitants. Imagina que aquesta ciutat és una de les més desitjades per milions de turistes de tot el planeta, àvids d’un decorat perfecte per a les seves fotos de vacances. Imagina que una pandèmia global desbarata els plans turistificadors dels empresaris de l’oci, i la ciutat, de sobte, és recuperada pels seus habitants. Imagina que després de dos anys reflexionant sobre la possibilitat d’un futur diferent, tornem al punt de partida: a la normalitat de sempre, a la Barcelona que aspirava, ja en 2019, a rebre a 12 milions de turistes a l’any. Aquest 2022 ho aconseguirem.

Ara imagina que part d’aquest turisme arriba en creuers, aquests vaixells immensos que connecten Barcelona amb altres 198 ports de tot el món, i que en atracar descarreguen entre 15.000 i 25.000 creueristes al dia. El 63% d’ells només seran a la ciutat 4 hores, prou per a saturar unes certes zones urbanes que ja són, de facto, intransitables. Ara, amb l’aixecament de les restriccions sanitàries, es tornarà als 400.000 creueristes mensuals (durant la temporada alta, entre maig i octubre), als més de 3 milions a l’any.

Els ports de Barcelona, Palma, Venècia i Civitacecchia són els que més pressió creuerista suporten en tota Europa. També són, en aquest mateix ordre, els que major contaminació sofreixen en tot el nostre continent. Segons un estudi de referència, la flota de l’operadora més gran del món, Carnival Corporation, va emetre en 2017 (només comptant les seves rutes en mars europees) 10 vegades més diòxid de sofre que els més de 260 milions de vehicles privats que hi ha a Europa. La segona, Royal Caribbean Cruises, va emetre quatre vegades més que tot el parc automobilístic europeu.

Grandiosa Fantasia (2021), obra d’Irene d’Andrés finalista del Premi Miquel Casablancas 2022, parla amb molta eloqüència d’aquest fenomen. Es tracta d’una peça austera en la qual, amb tot just dues pantalles, en la qual dos grans creuers de l’empresa MSC naveguen en direccions oposades, l’artista eivissenca ens dona pistes per a reconèixer l’anomalia.

El creuer MSC Grandiosa transporta 6.334 passatgers. El MSC Fantasia, altres 4.363. Més de 10.000 passatgers que formen part d’aquest viatge en bucle, un viatge circular i infinit al qual, com ens recorda la pròpia artista, fa referència la pròpia etimologia de la paraula “turisme”: un préstec de l’anglès, pres al seu torn des del francès medieval, que hauria derivat des de l’arrel grega de “torns”, el moviment circular al voltant d’un eix o punt central.

El treball de De Andrés escruta d’una manera molt eficaç la genealogia i el significat dels aparells turístics. Ho ha fet amb rigor en altres treballs anteriors, com en el seu documental Prora. Complejos de destino (2018-2020), la seva Costa Luminosa (2020) o la seva més recent recerca de llarg recorregut Dopo la pausa (2021), iniciada durant la seva estada en l’Acadèmia d’Espanya a Roma. En Grandiosa Fantasia ens situa com a espectadors subjectius davant aquests vaixells amb noms evocadors (Splendida, Preziosa, Sinfonia, Armonia, Bellissima, Meraviglia…), que es configuren en aquesta fase tardocapitalista gairebé com una alternativa de la pròpia realitat.

Grandiosa Fantasia ens permet mirar als ulls d’aquest sistema, des de la cabina d’un tercer creuer, evidenciant un circuit tancat, controlat, artificial, indoor, a manera de particular illa d’acer i fibra de vidre, que permet a l’usuari comú evadir-se d’una realitat incòmoda durant unes jornades en les quals podrà sentir-se lliure, sabent que tot està inclòs en el preu.

Abans de la pandèmia, el 60% dels turistes a Barcelona considerava que la ciutat era insuportable per la presència massiva de… turistes. Imagina ara que els turistes sempre són els altres.