El pròxim 14 de novembre a les 18h Sant Andreu Contemporani Contemporani inaugura en mono lisboa Aquí el temps és transparent, una exposició comissariada per Jule Kurbjeweit que explora com la memòria, la història i el pas del temps es manifesten en el present com a matèria viva que reverbera a través de cossos, paisatges i objectes. Hi participen Ot Boltà, Mariona Cañadas i Pedro Murúa, Anna Roura i Eduard Ruiz.
La història mai és veritablement passada, sinó que continua ressonant en el present, tant com una herència difícil que ens marca, com una cosa preciosa que mereix ser recuperada. El temps, aquí, és estratificat i porós.
A través de pràctiques que combinen ecologia, arqueologia, tecnologia i artesania, els artistes participants examinen com els rastres del passat romanen actius avui. L’exposició convida a desenvolupar una sensibilitat temporal ampliada, en la qual els temps humans i més-que-humans s’entrellacen.
Com un àlbum familiar o atles d’imatges amb múltiples capes, La reverberació d’un record ens convida a recórrer no sols d’esquerra a dreta, sinó també a través de capes d’associacions que s’obren darrere de cada imatge. Anna Roura explora com la memòria ressona entre generacions, transformant la rememoració personal en cadenes oníriques de record que travessen deu vides. El seu treball suggereix que el passat mai és inert, sinó que es reactiva contínuament a través de la narració i la imaginació: un fil viu que uneix històries invisibles amb el present. Aquí, el temps es converteix en ressò, en ressonància: no alguna cosa que passa, sinó alguna cosa que vibra dins de nosaltres.
La suposada linealitat del temps troba sovint el seu arquetip natural en els rius, metàfora del flux cap endavant del temps. No obstant això, en Vermellós, Ot Boltà posa en qüestió aquesta idea, suggerint que fins i tot aquesta linealitat és densa i estratificada. Seguint el curs del riu Llobregat a través de vint-i-vuit localitats, submergeix peces de tela blanca en les seves aigües. A mesura que absorbeixen pigments, sediments i històries, aquests teixits es converteixen en registres tàctils de lloc i durada. Acompanyada de gravacions sonores de cada punt, Vermellós revela el temps no com a línia, sinó com un procés porós i acumulatiu. El riu es transforma en un arxiu viu, carregat de memòria.
