L’emancipació segons els esperits revista popular del moviment espiritista
aïda e. borràs
Aquest projecte proposa la creació d’una revista popular que recuperi avui l’esperit de La Luz del Porvenir
(1879), fundada a Barcelona per Amalia Domingo
Soler, considerada la primera revista espiritista d’Europa escrita i dirigida per dones. Parteixo de la hipòtesi que l’espiritisme català de finals del segle XIX no va ser una pràctica marginal, sinó una infraestructura política obrera, feminista i internacionalista.
A la Barcelona industrial hi havia desenes de centres espiritistes actius, convertint la ciutat en un dels principals focus espiritistes d’Europa. El 1861, el bisbe
Antoni Palau i Térmens va ordenar la crema pública de 300 llibres espiritistes a la Ciutadella (considerat l’últim acte de fe celebrat a l’Estat), inici d’una repressió sostinguda amb judicis, censura i clausura de centres.
Segons Dolors Marín, l’espiritisme català va ser “l’heretgia de la societat industrial”.
L’espiritisme i l’anarquisme compartien espais i premsa a la Barcelona obrera. La Revista Blanca es preguntava: “Com es pot ser anarquista si no s’és espiritista?”.
El Primer Congrés Espiritista Internacional, celebrat a Barcelona el 1888, proclamava la supressió de fronteres i la necessitat de “polvoritzar el món per construir-lo de nou”. Aquesta tradició va impulsar unions civils, enterraments laics, escola laica, cooperativisme i societats de socors mutu. Als centres espiritistes s’alfabetitzava el poble: llegir i escriure era una reivindicació política.
