El projecte explora la relació entre gest, símbol i tecnologia a partir d’accions mínimes —connectar, desconnectar, assenyalar— enteses com a rituals contemporanis. Desenvolupa un alfabet híbrid que combina iconografia religiosa, folklore i geometries sagrades amb tipologies de preses de corrent i objectes domèstics, creant un sistema simbòlic on allò quotidià adquireix una dimensió tecno–espiritual. Aquest llenguatge s’expandeix en pintures i dibuixos que funcionen com a paisatges interns i diagrames pseudo–tècnics de màquines que semblen traduir energies invisibles, encara que sempre des de la falla o la interrupció.
