Tombstones are not flat és una proposta que posa en contacte dues coses tan dispars com la biologia dels líquens i l’arquitectura postmoderna, a través d’una cosa tan delirant com la idea d’immortalitat. El projecte pren el nom d’una expressió usada per la micòloga Anne Pringle en descriure la seva metodologia d’investigació sobre la longevitat dels fongs. A la seva afirmació que les làpides són perfectes per a l’estudi dels líquens, en tractar-se de superfícies planes, s’hi afegeix una negació basada en les teories d’arquitectura procedimental de l’arquitecte Shusaku Arakawa i la poeta Madeline Gins.
