Ni el frío del hierro / Ni el frío del viento / Tibio
Salva G. Ojeda
L’avanç de les tecnologies d’imatge ha permès un règim visual que supera la fisiologia de l’ull humà. L’alta definició no sols ofereix claredat, sinó que també construeix ideològicament els cossos, fent-los hiper visibles i controlats, especialment en el fisicoculturisme, on s’exigeix una definició muscular extrema. Mitjançant un vídeo filmat amb càmeres tèrmiques i una escultura d’acer la temperatura del qual s’iguala a la del cos, la instal·lació redefineix les estètiques del fisicoculturisme, presentant el cos no com un objecte d’escrutini, sinó com un camp de temperatura i afecte, movent-se de la nitidesa òptica a un règim visual de la vulnerabilitat.
El projecte desplaça l’enfocament de l’aparença superficial del culturista a la seva presència tèrmica, i qüestiona la visibilitat com a marcador de veritat. Mitjançant una instal·lació formada per dos elements interconnectats —un vídeo i una escultura d’acer—, la proposta aborda la percepció del cos culturista, seguint la idea de Roland Barthes sobre la imatge com un esdeveniment tèrmic.
