Dues persones són contractades per documentar un espai deshabitat durant diversos dies consecutius. El fet de ser ells mateixos els únics susceptibles d’entrar en la documentació de l’altre, fa que la seva activitat passi a ser, simultàniament, una actuació. Tot aquest material s’edita per extreure tot allò que s’escapi de l’objectiu inicial de documentar l’espai. Així el resultat està centrat en tota la informació que succeeix “fora de camp”.
Aquest projecte proposa una plataforma en la qual els límits de la representació i la documentació es confonen. Els protagonistes passen a ser documentalistes i objectes de documentació alhora. El que a priori podria ser una activitat fútil, documentar un espai en el qual no succeeix res gaire rellevant, es converteix en un ampli marc de possibilitats. La construcció de circumstàncies específiques donarà lloc a certs esdeveniments no planificats.
Gairebé com un experiment etològic, dues persones són convidades a ser observadors i objectes d’estudi en un projecte vinculat al voyeurisme, a les diferents etapes de confiança amb algú desconegut, als límits entre la representació teatral i la de la vida quotidiana.
